Tag Archives: poemes breus

Perquè és blanc…?

Posted by binobart on

 

Aquest matí no vol obrir-me.

 

Tinc el cos calent i màgic, i blanc,

d´estimar-te amb la boca oberta de bat a bat,  hi ha un vers …

 

           i       espai,     entre   ella    i     jo

 

Trobaré una i una altra vegada  aquest mi de mi, inamobible.

Seré vella i  us explicaré la veu,  l´olor i el trepitg de la mort.

 

Ara 

sóc   i  utilitzo  el  vers.

 

Quan no penso, quan és el dibuix qui mana, quan és el llapis qui ordena, és llavors que sóc lliure. És llavors…

només deixo que sigui, el que sigui…tot surt sol..

quan em puc desbloquejar del neguit de fer-ho bé…quan volo sola, és llavors que surt la llavor de l´interior. La creació no cal que s´escrigui amb majúscules. La duc al meu costat. Conviu amb mi, a casa. Quan cuino, quan llegeixo, quan miro els meus fills, quan escolto, quan treballo…

L´altre dia vaig emocionar una persona amb els meus dibuixos. Crec que és un fet important.

Dibuixo perquè em vull emocionar.

Busco una manera de fer que em commogui, que m´atrevessi. I si m´atravessa la panxa, segur que també atravessa algú.